Sobre les conclusions de l’Advocada General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

El cas sobre la contractació temporal abusiva plantejat davant el TJUE i les conclusions que ha elevat l'Advocada General, l'alemanya Juliane Kokott, sobre la situació dels interins en el sector públic ha causat un enorme renou en diferents sectors del nostre país, fonamentalment entre els milers de treballadores i treballadors que pateixen aquesta mala praxi de l'administració.

18 / 11 / 2019 | Intersindical tjue personal interí funció pública estabilitat laboral conclusions de l'advocada general


Dijous 17 d’octubre de 2019 l’Advocada General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Juliane Kokott, feia públiques les seues conclusions respecte a dos procediments judicials que afecten personal estatutari temporal interí de la sanitat pública de Madrid i que es refereixen al compliment, o no, del que disposa l’Acord Marc sobre el Treball de Duració Determinada de 18 de març de 1999 (Directiva Europea 1999/70), especialment en allò referit a la clàusula 5. El TJUE ha de contestar una sèrie de preguntes que plantegen els jutges espanyols sobre els procediments judicials esmentats per assegurar-se si es compleix o no la Directiva Europea. La sentència es publicarà previsiblement a finals d’any o principis de 2020 i és d’obligat compliment.
Les conclusions de l'Advocada General poden tindre conseqüències importants si la sentència atén les seues propostes
A què fan referència les conclusions de l’advocada?
Les conclusions a les quals arriba l’Advocada General poden tindre conseqüències importants si la sentència atén les seues propostes. Conseqüències que poden afectar els procediments selectius. Tot i que es refereix a sanitat, les conclusions són perfectament extrapolables al conjunt de la funció pública.

Quines són aquestes conclusions?
En primer lloc, la renovació dels nomenaments de personal interí no responen al desenvolupament de funcions limitades en el temps o a particularitats concretes del lloc de treball, sinó a funcions estructurals i permanents en el temps que són ocupades any rere any per persones interines, incomplint així el que regula el TREBEP (una plaça que existeix durant tres anys s’ha d’ofertar en els processos selectius).

En segon lloc, per evitar l’abús de la contractació temporal, no li és prou la convocatòria d’oposicions, perquè no hi ha cap altra mesura que garantisca els drets recollits en l’Acord Marc en cas que no supere el procés selectiu. Per tant, els anomenats processos d’estabilització i consolidació derivats dels Acords per a la millora d’ocupació públics signats per les organitzacions sindicals CCOO, UGT i CSIF no són la resposta a la situació de frau de llei del personal interí.

En tercer lloc, l’advocada també es pronuncia sobre les indemnitzacions i sancions a l’administració, que no existeixen actualment, per evitar l’abús en la contractació temporal, i deixa oberta la possibilitat de mantindre el personal en un lloc de treball però, a més, també deixa oberta la possibilitat d’indemnitzar “a tanto alzado” aquell personal que es veja perjudicat.

Però, a més de les oposicions, també hauríem de parlar dels concursos de trasllats, quan envien a l’atur persones interines.

A més, l’Advocada General també es pronuncia sobre si és requisit indispensable la impugnació prèvia dels cessaments per acollir-se a l’Acord Marc. Si la sentència atén les seues propostes, qualsevol persona interina amb més de tres anys de serveis que es veja afectat per qualsevol procediment administratiu que comporte el seu cessament i no tinga opció a continuar treballant, podrà demandar a l’Administració i, o bé mantindre un lloc de treball o bé accedir a una indemnització, fets que ha de marcar el tribunal de justícia espanyol.

Quines conseqüències pot tindre l’oferta pública d’ocupació massiva que proposen les Administracions públiques si la sentència manté les tesis de l’Advocada General?

Com acabem de dir, si la sentència es dicta en el mateix sentit que les conclusions de l’Advocada General, qualsevol persona interina que es veja en el carrer (no només per l’oposició sinó per altres procediments com el concurs de trasllats) amb una antiguitat mínima de tres anys podria sol·licitar, com a mínim, una indemnització “a tanto alzado”, és a dir, més enllà del que regula l’Estatut dels Treballadors o la reforma laboral.

Des de l’STAS-Iv entenem que les conclusions de l’Advocada General del TJUE reforcen les propostes del nostre Sindicat, ja que afirmen que els actuals procediments selectius de l’estat espanyol, basats en el concurs oposició de lliure concurrència, no garanteixen l’estabilitat desitjada pel personal interí.

I ara, una mica d’història
Fa ja uns anys que diversos advocats espanyols han fet bandera judicial de la causa interina. En un primer moment, alguns apostaven per la conversió del personal interí en indefinits no fixes per sentència, cosa que STAS-Iv (i la Confederació d’Intersindical) va descartar des del primer moment perquè, entre altres coses, jurídicament era inviable. Les conclusions de l’Advocada General del TJUE també reforcen aquesta tesi.

Per a l’Advocada General els processos selectius de lliure concurrència no són suficients per a garantir el compliment de la Directiva 1999/70. I això, entenem, també reforça la proposta d’Intersindical Valenciana d’un accés diferenciat. També reforçaria la proposta del nostre sindicat d’establir un procediment de consolidació basat en l’article 61.6 del TREBEP, és a dir, un procediment selectiu per concurs de mèrits i no per concurs oposició.

Per a més informació podeu consultar els següents documents:

Conclusions de l’Advocada General del TJUE
Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l’Acord marc
de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de durada determinada



Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació